Ajuntament de Barcelona
Inici Webmap Documentació Newsletter Contacte Opinió

Presentació | Innovació Urbana | Innovació Econòmica | Innovació Social
Actualitat | Contractació Pública | Participa




Inici arrow Agenda arrow 22@Breakfast arrow Històric arrow Resum del 22@Update Breakfast octubre 2010
Resum del 22@Update Breakfast octubre 2010
Versio per a Imprimir Enviar a un amic
Sostenibilitat en els edificis urbans                                               



El model arquitectònic actual està en crisi, tant a nivell econòmic com conceptual. La tendència dels darrers anys s’ha centrat en dirigir l’arquitectura cap a unes dimensions fonamentalment d’imatge i màrqueting, descuidant altres aspectes; actualment, ens trobem en la necessitat de redirigir l’arquitectura cap a un model més cultural i ecològic. Cal fer viable un model arquitectònic més responsable i curós amb el medi ambient, apostant per nous materials i noves estructures.


Breakfast octubre 2010


El 22@Update Breakfast d’octubre es va celebrar en el marc del 14è Saló Immobialiari Barcelona Meeting Point, en un espai destinat a ponències i conferències dins del mateix recinte de Fira de Barcelona.

El Sr. Josep M. Piqué, conseller delegat de 22@Barcelona, va donar la benvinguda als assistents i, seguidament, va donar pas als dos ponents de la jornada: el Sr. Joan Sabaté, de l’estudi d’arquitectes SaAs, i el Sr. Enric Ruiz Geli, de l’estudi d’arquitectes Cloud 9. Els ponents van presentar, respectivament, el model arquitectònic dels edificis del “Banc de Sang i Teixits” i el “Media-TIC”; dos exemples d’edificis concebuts amb criteris de sostenibilitat, ubicats al districte 22@Barcelona.

El punt clau tractat a la jornada va ser la necessitat de canviar la tendència arquitectònica actual cap a un model més sostenible, mitjançant l’ús de nous materials i tecnologies innovadores i apostant pels conceptes de lleugeresa arquitectònica i eco-eficiència, estretament lligats.

L’edifici del “Banc de Sang i Teixits de Barcelona” (BST), una de les institucions de tractament de la sang més importants a nivell mundial, ha rebut varis reconeixements arquitectònics, entre els que destaca la selecció com a representant espanyol a l’exposició d’Arquitectura Sostenible de la Comissió Europea, celebrada a Brussel•les. El Sr. Joan Sabaté, que dirigeix l’equip de SaAs arquitectes, l’estudi desenvolupador del projecte de l’edifici, va destacar els trets principals que situen l’edifici com a un bon exemple d’arquitectura sostenible: la flexibilitat, l’eco-eficiència i la recerca d’un espai saludable. Sabaté també va remarcar la importància de concebre els nous edificis sota el criteri d’una bona organització de l’espai, per tal de poder donar resposta als canvis tecnològics o organitzatius que es poden produir en un futur i, per tant, allargar la vida útil de l’edifici.

“La durabilitat és la primera condició per a la sostenibilitat”


Sabaté va destacar dos altres aspectes pels que destaca la vocació eco-eficient de l’edifici BST. Per una banda, l’increment de l’aïllament tèrmic, aconseguint un escut exterior contra el sobreescalfament i, a la vegada, apostant per la utilització de climatitzadors que permeten el refredament natural amb aire exterior. Per altra banda, el tractament de la llum, mitjançant l’ús de materials en les finestres que permeten treballar durant la major part del dia sense llum. Amb aquestes dues accions s’ha aconseguit un alt nivell de reducció energètica.

Per últim, Sabaté també va voler remarcar la incorporació de millores arquitectòniques a l’edifici del “Banc de Sang i Teixits” que permeten prevenir i reduir malalties laborals com la lipoatròfia, mitjançant l’ús d’una xarxa de dissipació de radiacions naturals electromagnètiques.

La ponència de Sabaté va finalitzar amb una breu exposició de com “eficiència energètica” i “rendibilitat econòmica” no són dos conceptes renyits, sinó tot el contrari.

“El BST estalvia gairebé un milió i mig de kWh anuals, equivalent al consum anual de 429 habitatges"


Seguidament, va prendre la paraula el Sr. Enric Ruiz Geli, director de l’estudi d’arquitectura Cloud 9, responsable del projecte arquitectònic de l’edifici Media-TIC, l’innovador 22@ del mes. L'edifici Media-TIC, promogut per El Consorci de la Zona Franca, està concebut com el fòrum ciutadà que ha de ser el punt de comunicació i de trobada de les empreses i institucions del món de les tecnologies de la informació i de la comunicació a Barcelona, així com del sector media o audiovisual. Ruiz Geli va centrar el discurs de la seva ponència, bàsicament, en la importància de la lleugeresa arquitectònica com a aspecte clau de la revolució digital en la que estem immersos. El projecte Media-TIC consisteix en una arquitectura digital, construïda a través de processos de CAD-CAM.

“Estem construint “La Pedrera Digital” al 22@Barcelona"


Ruiz Geli va explicar que l’arquitectura té una incidència del 40% en l’emissió de CO2 a l’atmosfera. En aquest sentit, va exposar que el principal motiu de l'ecoeficiència energètica del “Media-TIC” rau en el seu recobriment d'ETFE, un material diferent aconseguit a través de la investigació i la innovació. Aquesta pell d’EFTE que cobreix l’edifici permet un estalvi energètic del 20%, gràcies a les diverses qualitats que caracteritzen aquest material, com ara la lleugeresa, l’elasticitat i l’autocombustió.

En clau més conceptual, Ruiz Geli va parlar de la importància d’un canvi de model arquitectònic. Mentre en “l’escenari Gaudí” l’arquitectura consistia en un grup d’artesans treballant per aconseguir la “bellesa modernista”, els nous professionals de l’arquitectura i la construcció han de treballar conjuntament per aconseguir una “bellesa energètica”.
El director de Cloud 9 va acabar la seva ponència parlant de la rellevància que té per al medi ambient i la sostenibilitat aconseguir una reducció lumínica en general, no només en els edificis, sinó també en tots els espais de la ciutat.

El punt i final al 22@Update Breakfast d’octubre el va posar el Sr. Josep M. Piqué, conseller delegat de 22@Barcelona, convidant a tots els presents a assistir al Symposium del Barcelona Meeting Point “Espais productius i Usuaris Finals: Font de Desenvolupament Econòmic i Immobiliari”, que tenia lloc seguidament dins del mateix espai firal.

Idees clau


Els professionals del sector coincideixen en afirmar la importància d’un canvi de model arquitectònic que apunti cap a uns majors nivells de sostenibilitat, mitjançant l’ús i la promoció de materials i estructures que aportin major lleugeresa a les construccions.

La incorporació d’una major eco-eficiència en la construcció de nous edificis no ha de perquè anar en detriment de la rendibilitat econòmica. Una bona projecció de l’edifici des de la fase de conceptualització permetrà una reducció de costos tant en la inversió inicial com en tota la vida útil de l’edifici.”

La flexibilitat, l’elasticitat i la lleugeresa dels materials, juntament amb una millor organització dels espais en la fase de conceptualització del projecte arquitectònic, es postulen com dos dels factors més rellevants per aconseguir uns índex més elevats d’eco-eficiència i sostenibilitat.

La sostenibilitat i l’eficiència energètica han de deixar de ser un mer discurs per ser una realitat en la construcció dels nous edificis.

Altaveu dels assistents


És important que s’introdueixi de forma creixent la tecnologia en la construcció. La sostenibilitat no ha de ser només un discurs, sinó una realitat i una manera de diferenciar-se de les formes de construcció convencionals, ja arcaiques. Cal tenir en compte que l’estalvi econòmic s’ha de concebre en la vida total d’un edifici, no només en la fase d’inversió i construcció. Vivim en un país preparat, tant a nivell de coneixements com de matèries primeres, per evolucionar cap a noves tecnologies de construcció, i hem d’aprofitar-ho.”

Considero que els dos projectes arquitectònics exposats, tant el “Banc de Sang i Teixits” com el “Media-TIC”, són un exemple d’edificis punters pel que fa a la sostenibilitat. El “Media-TIC”, sobretot, és una mostra claríssima de com les noves idees i propostes arquitectòniques no només són potents sinó que funcionen. Pel que fa a les ponències, m’han semblat molt sintètiques i lleugeres, en acord amb el model arquitectònic que pregonaven els mateixos ponents

Els dos edificis objecte de la ponència són un exemple paradigmàtic de nous models de construcció innovadors, tant en l’ús dels materials com en la recerca de més eficiència. La meva perplexitat rau en que siguin una excepció dins del model arquitectònic actual, en comptes d’una tendència”


Amb el cofinançament del FEDER:







Membres de:

XPCATAPTEIASPCIDEMTCI OpenLivingLabs Living Labs Global




© Copyright 2006 · 22 ARROBA BCN, S.A.U. · Legal · Crèdits · Opinió · Contacte