Ajuntament de Barcelona
Inici Webmap Documentació Newsletter Contacte Opinió

Presentació | Innovació Urbana | Innovació Econòmica | Innovació Social
Actualitat | Contractació Pública | Participa




Inici arrow Agenda arrow 22@Breakfast arrow Històric arrow 22@Update Breakfast gener 2008
22@Update Breakfast gener 2008
Versio per a Imprimir Enviar a un amic
Les telecomunicacions, base fonamental de la internacionalització de les empreses.

La planificació de la ciutat i la seva àrea metropolitana resulta essencial a l.hora de crear un entorn modern i socialment equilibrat. Potenciar ne el desenvolupament a partir de la seva internacionalització depèn sobretot de comptar amb un bon projecte de telecomunicació que permeti superar l.aïllament i atreure empreses i talents de tot el món, promovent hi el desenvolupament econòmic i social.



Dins l.edició de gener del 22@ Update Breakfast, Francesc Santacana, coordinador general del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), va presentar el projecte i .com a part integrant. la situació de les telecomunicacions.

El Pla Metropolità neix l.any 1988 amb el consens públic i privat, amb la participació, entre d.altres, de l.Ajuntament de Barcelona, la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, el Cercle d.Economia i la Universitat de Barcelona. El seu objectiu és impulsar la transformació econòmica i social de la ciutat i la seva àrea metropolitana. El 1990 s.aprova el I Pla Estratègic, aprofitant l.efecte dels Jocs Olímpics. Es vol consolidar Barcelona com a ciutat europea emprenedora, influent a la regió, equilibrada socialment i amb un estàndard de vida modern. El 1994 s.aprova el II Pla per assegurar el progrés econòmic i social i integrar l.àrea metropolitana en l.economia internacional. El 1999 s.aprova el III Pla amb l.objectiu de crear la ciutat del coneixement, el model del 22@.

En relació amb les telecomunicacions, Santacana afirma que ..la globalització no seria possible sense les tecnologies de la comunicació... La qualitat de les telecomunicacions és el tercer factor més important per a la localització d.empreses, i Barcelona ha de millorar en aquest aspecte per superar el quinzè lloc que ocupa actualment i no perdre el seu atractiu. Per això s.han planificat les etapes següents en la millora de les telecomunicacions:
  • Garantir per a l.any 2000 prou disponibilitat de línies XDSI (xarxa digital de serveis integrats), com també la implantació experimental de la banda ampla a la regió.
  • Cablejar l.Àrea Metropolitana de Barcelona amb la finalitat de permetre la transmissió d.informació de manera interactiva (1994).
  • Facilitar la millora d.infraestructures de connexió per al desenvolupament d.activitats digitals amb el millor preu i els menors costos (1999).
  • Disposar d.unes infraestructures de telecomunicacions pròpies d.una regió capdavantera d.Europa (2003).
Com a innovador del mes, Vicenç Gasulla, director general de la Fundació Barcelona Digital, va resumir les idees bàsiques del llibre Situació de les telecomunicacions a l.Àrea Metropolitana de Barcelona.

L.objectiu del llibre és analitzar els errors que es cometen a fi i efecte de donar los solució i detectar iniciatives que puguin ajudar al desenvolupament econòmic, social i tècnic de l.àrea.

Quant a l.accés a Internet:
  • Empreses de més de 10 treballadors: el 94 % compta amb connexió; en canvi, només el 77 % disposa de banda ampla.
  • Microempreses: només el 46 % té accés a Internet, i un 40 % a la banda ampla.
..Necessitem una banda ampla de 50 megues simètrics, si volem que realment avanci l.ús de la informació.., afirma Gasulla, tot assenyalant que, a més a més d.anar endarrerits en aquest aspecte, la banda ampla no arriba a tot el territori. El pol industrial no hi té accés i hi ha municipis amb un sol operador. D.altra banda, allà on hi ha competència, els usuaris no tenen confiança en el producte que estan comprant, ja que la informació que donen els operadors és confusa.

La competència és necessària, però ha provocat problemes en la societat a causa de la col.locació d.infinitat d.antenes de telefonia, algunes de les quals fins i tot perilloses. Un repte important seria la construcció d.una antena polivalent i per a tots els operadors.

Finalment, cal destacar que no hi ha un mapa d.infraestructures i banda ampla de Barcelona i la seva àrea metropolitana, un mapa de conductes i canalitzacions que permeti la coordinació i la planificació.

Davant d.aquesta problemàtica, Gasulla esmenta tres de les propostes que es detallen al llibre:
  1. Elaboració d.un mapa d.infraestructures per saber on és la fibra, la central, on arriba l.ADSL i l.ADSL2.
  2. Un segell de qualitat per als contractes que se signen amb un determinat operador com a garantia per a l.usuari.
  3. Foment de les inversions en TIC (tecnologies de la informació i la comunicació), per tal que les empreses s.internacionalitzin.
Per tancar la sessió, Josep Miquel Piqué, conseller delegat del 22@Barcelona, va assenyalar dos aspectes importants del districte: el desplegament de fibra fosca per posar-la a disposició de qualsevol operador, i la reserva d.espai a les diverses illes de cases.

IDEES FORÇA

El Pla Estratègic Metropolità de Barcelona neix amb l'objectiu de transformar la ciutat i la seva àrea metropolitana en el seu aspecte econòmic i social. Es busca donar respostes als desafiaments del segle XXI a partir d.una forma de treball on l.essència és el consens, el lideratge compartit i la cooperació dels diferents agents que intervenen en el projecte.

Les Tecnologies de la Informació son essencials a efectes de la globalització. Per això, sense un bon projecte de telecomunicacions és impossible plantejar la internacionalització i localització de les empreses.

És important que la banda ampla arribi a tot el territori i que sigui possible la competència entre operadors per a assegurar la qualitat i el preu del servei. Lo ideal seria comptar amb 50 M simètrics com passa a la  resta de països europeus

OPINIONS DEL PÚBLIC

..És interessant, però s.obliden d.aspectes com ara el retard de xarxa, que a l.hora de muntar serveis interactius és fonamental. Només parlen de capacitat de transmissió i no d.altres aspectes de la qualitat de la xarxa...

..Les infraestructures no són els serveis. Per a subministrar los cal alguna cosa més que les infraestructures. Per més infraestructures que hi posem, si no hi ha un servei al darrere, això no funcionarà...

..Estem en un moment important per a la reflexió. Les propostes realitzades són interessants, correctes, potser insuficients. Falta una proposta relativa a la manca de mobilitat. I d.una altra banda és impossible resumir un resum, amb la qual cosa cal llegir el llibre bé i treure.n directament les conclusions. Potser, per donar ne una de comuna, les TIC són un element bàsic, necessari per a la competitivitat econòmica i, ara com ara, l.Àrea Metropolitana de Barcelona, Catalunya, Espanya i Europa .per ser fins i tot més generals. estan en una posició de cert desavantatge davant d.altres zones geogràfiques, en especial l.Àsia emergent i també els EUA, que s.estan recuperant. Tenim el risc, com a zona geogràfica .parlo d.Europa., de perdre competitivitat en els pròxims deu anys...


MÉS INFORMACIÓ
  • La Fundació Barcelona Digital (FBD) és una entitat privada sense ànim de lucre, constituïda tant per empreses com per l.Administració. El seu objectiu és potenciar estratègies col·lectives, econòmiques, tecnològiques i de comunicació per incrementar la productivitat i l.eficiència de les empreses i institucions. En aquest sentit, cerca catalitzar les necessitats .en relació amb les TIC. de diversos agents: empreses, Administració, universitat i societat amb la intenció d.unir esforços en el foment del desenvolupament i la innovació de l.economia digital, aportar benestar social i competitivitat a les empreses, generar activitat econòmica local, retenir el talent i atreure la inversió econòmica estrangera.
  • S.anomena ..fibra fosca.. als circuits de fibra òptica que ha desplegat un determinat operador de telecomunicacions, però que no estan sent utilitzats. Això succeeix perquè, com la instal·lació és molt costosa, algunes companyies prefereixen sobredimensionar la xarxa inicial i evitar en el futur haver ne d.ampliar la capacitat amb la reobertura de rases i l.estesa de cables addicionals. Els cables poden contenir una quantitat diversa de fibres: 6 parells, 12 parells, etc. No obstant això, com a conseqüència d.aquest sobredimensionament, no tots es fan servir. Els que resten pendents d.ús són els que reben la denominació de fibra fosca.
  • L.ADSL2 i l.ADSL2+ són tecnologies preparades per a oferir taxes de transferència sensiblement més altes que les de l.ADSL convencional; utilitzen la mateixa infraestructura telefònica basada en cables de coure. Amb una ADSL s.obtenen taxes màximes de baixada-pujada de 8/1 Mbps. En canvi, amb l.ADSL2 s.arriba a 12/2 Mbps i, amb l.ADSL2+, als 24/2 Mbps. No tan sols millora l.ample de banda, sinó també la supervisió de la connexió i la qualitat del servei (QoS) sol·licitat per mitjà de la línia.
Per descarregar la presentació del PEMB sobre les telecomunicacions, feu clic aquí.










Membres de:

XPCATAPTEIASPCIDEMTCI OpenLivingLabs Living Labs Global




© Copyright 2006 · 22 ARROBA BCN, S.A.U. · Legal · Crèdits · Opinió · Contacte