Descarregar jpg Vista plànol

Plànol amb el planejament actualitzat de 22@

Descarregar pdf Vista satèl·lit

Plànol districte 22@

Mapa 22@ - Itineraris Mapa 22@ - Itineraris

PATRIMONI HISTORICOARTÍSTIC DEL POBLENOU

  • 1 CAN TIANA / CAN CANELA
  • La fàbrica José Canela e Hijos, antic Can Tiana, es va construir entre 1898 i 1914 i es dedicava a la producció de maquinaria tèxtil i de gèneres de punt. Avui alberga l’Institut de Formació Contínua de la Universitat de Barcelona, IL·3, després d’una reforma feta el 1996 per Jordi Seguró.
  • 2 CA L’ARANYÓ
  • Fàbrica dedicada a la manufactura del cotó aixecada per l’arquitecte Josep Marimon el 1874 en un estil característic de l’arquitectura industrial britànica anomenat manxesterià. Des del 2008 alberga la Facultat de Comunicació Audiovisual i Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra.
  • 3 BAU, ESCOLA DE DISSENY
  • El que va ser el magatzem de draps de Francesc Munné, aixecat a finals del segle XIX, s’ha convertit en la Bau, Escola Superior de Disseny, que depèn de la Universitat de Vic. La nau original, avui totalment restaurada, forma part del patrimoni arquitectònic del Poblenou
  • 4 CAN FELIPA
  • Can Felipa va néixer el 1856 com a empresa de blanqueig de teixits propietat de l’industrial Felip Ferrando. El 1956 l’edifici va experimentar una renovació important i el 1991 es va remodelar com a centre cívic de l’Ajuntament, amb serveis municipals i el Club Natació Poblenou.
  • 5 LA ESCOCESA
  • La Escocesa és un complex industrial que data de 1852. Dedicat en el passat a la elaboració de productes químics per a la indústria tèxtil, principalment. Des de 1999 s’ha convertit en un espai de creació i un punt de trobada per a artistes.
  • 6 PLACETA SAGRAT COR
  • La placeta i la seva església conformen, amb els seus grans plàtans ombrívols, un racó entranyable. El temple, construit a principis del segle XX, el van destruir durant la Setmana Tràgica, el 1909. El 1926 va renéixer en estil neogòtic, però va caure de nou el 1936.
  • 7 GAL I PUIGSECH (Palo Alto)
  • Conjunt industrial establert el 1875 pels empresaris Ramon Gal i Joan Puigsech, obra de l’arquitecte Antoni Vila i Bruguera. Als anys 70 del s.XX s’havia dividit en tallers petits i als 90 s’hi van establir professionals d’activitats artístiques, que el van rebatejar amb el nom de Palo Alto.
  • 8 CAN SALADRIGAS
  • Complex industrial construït el 1884 per Antoni Saladrigas destinat al blanqueig i estampat de teixits. És un exemple típic de fàbrica de pisos. Des del 2004 alberga un casal de gent gran i des del 2009 la biblioteca municipal Poblenou-Manuel Arranz.
  • 9 CAN GILI VELL
  • L’industrial Andreu Gili i Guardiola va fundar la farinera La Fama l’últim terç del segle XIX. La fàbrica, coneguda com Can Gili Vell, va viure diverses remodelacions, l’última el 1970. El 2009 es va estrenar com a edifici d’oficines i residencial, amb 56 lofts.
  • 10 PASSATGE DEL SUCRE
  • El conjunt d’edificis que conformaven la fàbrica Compañía de Industrias Agrícolas, una antiga destil·leria aixecada el 1916 amb façanes de maó vist i declarada d’interès arquitectònic, ha estat rehabilitat i convertit en 29 lofts. Aquests habitatges no convencionals se situen en un carreró de la vella fàbrica.
  • 11 CAN GILI NOU
  • Can Gili Nou és un conjunt industrial fariner aixecat el 1877 per Josep Gili, germà d’Andreu Gili, a prop de la farinera La Fama. L’empresa Securitas hi va establir la seva seu el 1993 i el 2009 s’hi van emplaçar 62 lofts i el centre de barri de la Vila Olímpica.

INNOVACIÓ TECNOLÒGICA I EMPRESARIAL

  • 1 BARCELONA ACTIVA
  • L’agència de desenvolupament local de l’Ajuntament de Barcelona va néixer l’any 1986 com a viver d’empreses. Avui s’ha convertit en un referent local i internacional en el suport a les persones emprenedores, la innovació, la millora professional i la creació d’ocupació.
  • 2 TORRE AGBAR
  • La Torre Agbar, obra de l’arquitecte francès Jean Nouvel, és la icona més recent de Barcelona. Inaugurada el 2005, té 144 metres d’alçada i 28 plantes (quatre de subterrànies). És el tercer edifici més alt de la ciutat. Alberga la seu del Grup Aigües de Barcelona.
  • 3 COMISIÓN DEL MERCADO DE LAS TELECOMUNICACIONES (CMT)
  • La seu de la CMT, projectada per l’estudi Batlle i Roig Arquitectes, és un dels complexos arquitectònics més emblemàtics del 22@. L’edifici, de 10 plantes sobre el nivell del carrer, té una façana daurada de formes ondulants.
  • 4 PARC BARCELONA MEDIA
  • El Parc aglutina espais tècnics i entitats que treballen en recerca i innovació (Mediapro), formació universitària i contínua (UPF), serveis d’incubació d’empreses i equipaments per a professors, estudiants i emprenedors del sector de la comunicació 22@.
  • 5 INDRA
  • La seu corporativa d’Indra és un edifici de Fermín Vázquez (b720 Arquitectos). Les tres primeres plantes segueixen l’alineació del carrer, mentre que la peça emergent segueix el traçat del xamfrà. Aquests dues estructures queden separades per la planta tècnica, que està endarrerida i provoca la sensació que l’edifici flota.
  • 6 RADIO NACIONAL DE ESPAÑA (RNE)
  • Radio Nacional d’Espanya es va traslladar el 2008 al 22@ després de 55 anys al Passeig de Gràcia. Amb el canvi, l’emissora guanyava un edifici sencer amb 3.000 m2 repartits en sis plantes, amb totes les dotacions tecnològiques i un disseny punter de Pere Joan Ravetllat i Carme Ribas.
  • 7 EDIFICI MEDIA-TIC
  • Obra del despatx d’arquitectura Cloud9, conté una façana formada per membranes que filtren la llum solar i que deixen entreveure una estructura fluorescent. Alberga un espai de trobada per a empreses i professionals dels Media i de les TIC.
  • 8 BARCELONA TV
  • Barcelona Televisió (BTV) es va traslladar al cor del 22@ el juliol del 2005. La instal·lació a la nova seu va significar la culminació del procés de digitalització de la televisió local i la seva aposta pel nou barri tecnològic.
  • 9 CINC
  • El Centre Internacional de Negocis de Catalunya (CINC) s’ha establert al cor del 22@ amb un edifici emblemàtic de vidre. El CINC és una iniciativa empresarial orientada a projectar el creixement de pimes i professionals liberals.
  • 10 TELEFÓNICA
  • La seu catalana de Telefónica, l’edifici Diagonal 00, obra d’Enric Massip, té 110 metres d’alçària i presenta un prisma de base triangular fet d’acer blanc i vidre, d’aparença esvelta i molt lleugera.
  • 11 CENTRE INTERNACIONAL DE CONVENCIONS
  • Dissenyat per Josep Lluís Mateo, disposa d’una gran sala horitzontal de 15.000 m2 i capacitat per a 3.200 persones. Està unit per una rambla subterrània amb l’edifici Fòrum. Obert el 2004, ja ha acollit 500 esdeveniments.
  • 12 BANC DE SANG I TEIXITS
  • L’edifici dels bancs de Sang i Teixits i del Cordó Umbilical, projectat per l’estudi SaAs, és una referència mundial en biomedicina, amb innovacions com ara l’emmagatzematge intel·ligent.
  • 13 PARC DE RECERCA BIOMÈDICA DE BARCELONA (PRBB)
  • L’edifici del PRBB, situat davant mateix del mar, obra de Manuel Brullet i Albert de Pineda, té una forma complexa, bàsicament el·líptica, amb estructura perimetral inclinada. El teulat està format per plaques solars.

ESPAIS PÚBLICS I CULTURALS

  • 1 L’AUDITORI
  • És un dels grans equipaments culturals de la ciutat, dissenyat per Rafael Moneo. De 42.500 m2, es va inaugurar el 1999. És seu de l’Acadèmia i del Museu de la Música de Catalunya.
  • 2 TNC
  • El Teatre Nacional de Catalunya, depenent de la Generalitat, és obra de Ricardo Bofill i es va inaugurar el 1996. Té un disseny postmodern que s’emmiralla en l’arquitectura clàssica grecoromana. Disposa de tres espais escènics.
  • 3 LA FARINERA DEL CLOT
  • És exponent de l’arquitectura industrial de la zona. Aixecada el 1892 com a magatzem, la van dotar de vidrieres i ceràmica modernistes. Va passar un període de decadència fins que es va recuperar com a centre cultural.
  • 4 CAN RICART
  • És un dels tres grans complexos industrials del s.XIX, creat el 1853. Viu un procés de restauració. Acollirà la Casa de les Llengües, dedicada a l’estudi de la diversitat cultural i el multilingüisme. Declarat Bé d’Interès Nacional.
  • 5 PARC DEL CENTRE DEL POBLENOU
  • Jean Nouvel –autor de la torre Agbar– ha creat “un jardí de silencis i ombres, amb tints onírics i pous de cel”. És un parc de 5,5 hectàrees voltat d’una gran muralla de formigó que l’aïlla del brogit exterior.
  • 6 FUNDACIÓ VILA-CASAS
  • Alberga un fons permanent de pintura d’artistes catalans amb obres dels moviments artístics de la segona meitat del s.XX. Es troba emplaçat en l’antic complex Can Framis, una fàbrica cotonera.
  • 7 RAMBLA DEL POBLENOU
  • És el centre urbà i vital del Poblenou, un barri que es va desenvolupar al segle XIX com a nucli fabril i va arribar a ser la concentració industrial més gran d’Espanya. La via es va traçar el 1853 i el 1886 es va convertir en rambla.
  • 8 PARC DIAGONAL MAR
  • Combina aigua, vegetació i una sèrie d’estructures escultòriques cilíndriques en diferents nivells. És obra d’Enric Miralles i Benedetta Tagliabue, i comprèn fonts, zona d’esports, un amfiteatre, un bar, una zona de jocs...
  • 9 PARC DEL POBLENOU
  • Reprodueix un ambient natural amb espècies adaptades a la costa, amb pinedes, àlbers, bardisses de bambú i llorer i dunes, que s’acaben integrant a la platja. Obra de M. Ruisánchez i X. Vendrell.
  • 10 LA VILA OLÍMPICA
  • Va ser un dels dos grans espais dels Jocs Olímpics de 1992. S’hi van allotjar els atletes i el port contigu va acollir les proves nàutiques. Hi destaquen les torres Arts i Mapfre, de 153,5 m.

Membres de: